• Equip Sènior Bàsquet Girona

Actualitat

Imatge relacionada amb la notícia
2019-02-05

Coneix a... Jordi Sitjà

Entrevista a Jordi Sitjà, el metge del club

Jordi Sitjà Güetas està relacionat amb la medicina esportiva des de fa 30 anys. Les seves primeres experiències van ser al futbol però quan el 2006 Pesic va demanar un metge pel primer equip de l'Akasvayu Girona, el seu nom sempre ha anat vinculat amb el bàsquet. Primer el Club Bàsquet Sant Josep Girona i, des del 2014, al Bàsquet Girona. Paral·lelament coordina l'àrea de Medicina Esportiva de la província a l'Hospital Santa Caterina de Salt.

El teu nom va lligat al bàsquet gironí des de fa anys. Quin és el teu recorregut com a metge esportiu?

Sí, tinc una trajectòria sòlida en el món de la medicina esportiva però a l’inici vaig tenir una relació més estreta amb el futbol, de la qual la meva última experiència va ser en el Girona FC. En bàsquet, vaig introduir-m’hi al segon any d’Akasvayu, amb l’arribada de Pesic, que va demanar la presència d’un metge esportiu en la dinàmica de l’equip. Evidentment no vaig deixar escapar l’oferta perquè feia molts anys que col·laborava amb el club i des d’aleshores no ho he deixat, més enllà dels canvis de nom i categoria que ha patit el Club Bàsquet Sant Josep Girona. El 2013 va desaparèixer i l’any següent, el 2014, va sorgir l’escola de bàsquet Marc Gasol i la oportunitat de participar-hi.

Estàs al club des de l’inici, què significa per tu el Bàsquet Girona?

Sobretot la ocasió de seguir disfrutant de la meva professió en el bàsquet. En el cas del Bàsquet Girona, la il·lusió és especial perquè és un projecte que el veus nèixer i crèixer i a més, des d’un primer moment, ho ha fet amb una estructura seriosa. Des del començament vaig percebre aquestes intencions rigoroses en la metodologia i estava segur que aniria bé.

Què és el que més t’ha agradat del recorregut del club?

El que m’agrada més és el contacte constant, tant amb la base com el sènior, on es mantenen maneres de fer professionals encara que competeixi a la tercera categoria. Això ha pujat un esgraó més l’exigència però quan coneixes les persones que dirigeixen l’estructura i saps que hi ha una bona convivència, les coses són més fàcils.

Quina és la rutina d’un metge esportiu en la dinàmica d’un club?

Des d’una perspectiva transversal del curs, es segueixen els passos adequats des d’un bon inici. Primer es comença coneixen la persona i passant les proves mèdiques pertinents. Després es segueix l’evolució mèdica de tots els jugadors perquè, sobretot la base, són perfils que canvien en el transcurs de la temporada i s’han d’evitar contraindicacions que desafavoreixin la seva pràctica. També es fa un valoració del seu rendiment per veure com evolucionen des del punt de vista fisiològic. Finalment, es fa un seguiment per prevenir lesions juntament amb els preparadors físics de les seccions per poder tractar tot el trajecte de la inclemència física.

Quina valoració fas del recorregut del club durant aquests cinc anys?

Molt positiva. En tot moment s’està tocant de peus a terra perquè tant des de la base com en el cas del sènior mai s’ha pretès imposar un llistó que limités les possibilitats del club. I tot això s’ha fet des d’una metodologia que ha anat progressant i enfortint-se d’acord amb el ritme temporal que li pertocava. A més, aquí a Girona s’és conscient de la mala gestió de l’època Akasvayu i crec que la valoració fins el moment és positiva pel seu sentit i coherència.

Com és el teu dia a dia tant amb la base com amb el sènior?

Respecte a la base, estic en contacte diari amb els preparadors físics, tant amb l’Anna Jòdar com en Guillem Ferrer que s’encarreguen més de l’àrea de rendiment i de lesions, i també amb el Jesús Almazán (fisioterapeuta). A més, tota aquesta informació la comuniquem en el director esportiu de la base, el Marc Pena i al Jesús Escosa.

D’altra banda, qualsevol classe de lesió o consulta que pugui haver-hi, els pares es posen en contacte amb mi i després d’una avaluació inicial, ho dirigim cap a la mútua de bàsquet o en el fisioterapeuta. Amb el sènior és semblant, hi estic en contacte tant en els entrenaments setmanals com amb en els partits de casa on hi assisteixo.

El bàsquet ha canviat en els últims anys?

Cada entrenador té una manera diferent d’entendre el bàsquet i cadascun d’ells té la seva pròpia manera de treballar tant amb els jugadors com amb l’staff tècnic. La meva experiència ha estat molt bona, ja que m’he hagut d’adaptar a diversos entrenadors molt bons que hem tingut aquí a Girona com ara també amb el Quim.

A nivell personal, quin lloc de la província de Girona t’agrada més?

Recomano la zona de Les Guilleries, és fantàstica si t’agrada el contacte amb la natura i la muntanya. 

En el teu temps lliure què és el que t’agrada fer?

No tinc gaire temps lliure. La meva feina i el meu hobby és l’esport, per tant, quan no estic treballant amb esport estic veient-lo. Si no tinc feina amb el meu equip, estaré mirant qualsevol entitat esportiva de Santa Coloma de Farners, ja que és el meu poble i m’agrada seguir-les. D’altra banda, practico tennis i vaig a caminar.

Per acabar, estem preguntant a tots que ens recomanis una cançó, quina diries?

Stairway to Heaven de Led Zeppelin.

2019-02-15

Partit d'un sol objectiu

El Bàsquet Girona s’enfrontarà al Reial Múrcia (14 – 7), segon classificat de la lliga, per aconseguir una vict&ograv...
Llegir més
2019-02-12

Coneix a... Oriol Ribas

La vida d'Oriol Ribas no s'entén sense el bàsquet. Quan era petit, va començar a trepitjar als parquets per tradició famil...
Llegir més
2019-02-10

Segona part condemnatòria

El Bàsquet Girona va perdre en la penúltima jornada de la primera fase a la pista del C.B. Vic Universitat de Vic 83 – 73. Tot i q...
Llegir més
2019-02-08

Un derbi és un derbi

El Bàsquet Girona es desplaçarà fins a la comarca d’Osona per disputar el darrer derbi català d’aquesta tempor...
Llegir més
2019-02-03

Victòria col·lectiva

El sènior va guanyar el segon partit consecutiu a casa davant el CB Villarrobledo. Després d’una primera part igualada, els homes ...
Llegir més