Alfons Alzamora (Palma de Mallorca, 1979) no necessita presentació. Ha arribat al Bàsquet Girona després d'una dilatada trajectòria al més alt nivell, amb tretze temporades i 358 partits en l'ACB i les sis darreres a LEB Or. En el seu palmarès, hi figuren una Eurolliga, una copa Korac, dues lligues i una copa, guanyats amb el FC Barcelona. A la imatge, als afores de Fontajau, a les Ribes del Ter.
-Com t'has trobat aquesta temporada a Girona?
"Molt bé. Ens hagués agradat allargar-ho una mica més i disputar la fase d'ascens, però no ha pogut ser. Penso que, en línies generals, la valoració de la temporada ha de ser bona. Era el primer any i l'equip ha competit i ha treballat sempre a bon nivell. Llàstima d'algun moment de certa irregularitat que ens ha perjudicat a nivell de resultats".
-Per què decideixes unir-te al projecte del Bàsquet Girona enguany?
"Van ser un cúmul de circumstàncies. La meva parella va venir a jugar a Girona [Núria Martínez, a l'Spar Citylift Girona] i vam decidir que jo vindria aquí amb ella i plegaria de jugar a un bàsquet més professional. Jo llavors havia jugat a Lleida, a LEB Or. A pretemporada, vaig demanar permís per entrenar amb l'equip per mantenir-me en forma. I una cosa va portar a l'altra. No era res que busqués. Els faltava un jugador, tenien alguna lesió en el joc interior i el fet que hi hagués en Quim Costa de tècnic, que sé com treballa perquè l'havia tingut, i l'Àlex Formento de director esportiu, va propiciar que m'hi involucrés més. I vaig firmar".
-La teva experiència ha estat molt valuosa per als joves de l'equip.
"No només aquí. Ja havia desenvolupat aquesta funció en d'altres equips, fins i tot en algun filial. He intentat aportar la meva experiència, tant en el dia a dia dels entrenaments com en situacions de tensió dels partits. Els he intentat ajudar i espero haver contribuït d'alguna forma en la seva formació i evolució com a jugadors".
-Venies de LEB Or. T'ha costat l'adaptació a Lliga EBA?
"Lògicament, la competició és diferent i el nivell tècnic i físic no és tan alt, però al final és bàsquet. En tot cas, l'estructura i el nivell del tècnic i dels entrenaments en el Bàsquet Girona no són els habituals d'EBA, sinó molt superiors. I potser això ha facilitat que l'adaptació hagi estat molt ràpida. He intentat fer-ho el millor possible".
-Tots els jugadors han destacat sempre l'ambient positiu dins el vestidor. N'has viscut molts en la teva carrera. Què t'hi has trobat?
"Un ambient excel·lent, tant entre nosaltres, els jugadors, com amb en Quim [Costa]. Crec que des del club no només s'han volgut fitxar bons jugadors, sinó també bones persones i l'han encertat. El grau d'implicació i compromís de tots ha estat molt elevat i això s'ha vist a la pista. En els moments dolents o al principi, quan encara no ens coneixíem, ja demostràvem aquesta capacitat d'anar tots junts, en una mateixa direcció. Aquest és un valor positiu i que s'ha de ressaltar moltíssim".
Un lloc de Girona per perdre-s'hi: La part antiga.
L'últim llibre que has llegit: "El poder del perro", de Don Winslow.
Un hobby: La lectura i anar a sopar amb els amics.
Un lema de vida: Disfruta dels bons moments.
Un esport, a banda del bàsquet: L'handbol.
El millor jugador de bàsquet de la història: Larry Bird, perquè no tenia el físic dels altres dos grans, Magic Johnson i Michael Jordan.
Un somni per complir: Formar la meva famíiia
Un equip: El Bàsquet Girona.
Una pel·lícula: "El Padrino".