Coneix els jugadors del sènior (VI): Isaac Valera

"No ens capfiquem a pensar on podem arribar, sinó a posar-hi treball, esforç i actitud"

| Dimarts, 27 Març 2018

Isaac Valera (Girona, 1992) va començar a practicar el bàsquet al Pare Coll de Girona, l’escola on estudiava. Des de preinfantil, va incorporar-se al CB Sant Narcís, on ha anat passant per totes les categories fins arribar al primer equip, a copa Catalunya. La d’enguany és la seva primera temporada a Lliga EBA. Després d’estudiar CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport) a EUSES, està cursant ara el Màster de professorat a secundària i batxillerat en especialitat Educació Física a la Universitat Isabel I de Burgos. A la imatge, a La Devesa de Girona. 

-Com ha anat l’adaptació a la nova categoria?

“És una categoria superior a la qual jugava la temporada passada, però estava convençut que podria adaptar-m’hi si treballava al 200%. A més, tinc la sort d’entrenar i jugar envoltat de grandíssims jugadors. Això sempre fa que milloris individualment i puguis ajudar l’equip”.

-En què creus que t’ha ajudat compartir vestidor amb aquests jugadors i amb un tècnic com Quim Costa?

“És un plaer estar amb ells. A la pista, sempre et donen el seu punt de vista i acabes pensant: ‘Tens tota la raó!’ Per tant, els entrenaments són un aprenentatge constant, no només pel que transmet en Quim, sinó també pels veterans. A fora de la pista, sempre t’ajuden si tens algun problema i t’animen quan realment ho necessites. No exagero si dic que som una família. En quant a en Quim, li dono les gràcies per fer-me entendre els valors de treball, esforç, actitud i equip, que és el més important que ha d’adquirir un jugador. Això m’ha permès créixer individualment”.

-En quin aspecte del joc has fet un pas endavant aquesta temporada?

“Sobretot en dos, que eren el meu teló d’Aquil·les temporades enrere. Un era la defensa. He passat de tenir-ho com una debilitat a ser un dels meus punts forts i amb el qual intento ajudar molt l’equip. Era un dels aspectes que volia millorar sí o sí a l’agost i, amb esforç, ho he aconseguit. L’altre és el tir. Anys enrere, sempre buscava la penetració i fer algun bàsquet sota cistella. No tirava mai. L’estil de joc d’en Quim i la confiança dels companys m’han ajudat a millorar-ho”.

-Què veus imprescindible polir de cara al futur?

“M’agradaria treballar més la mà no hàbil, per tenir el mateix domini de pilota amb la dreta que amb l’esquerra i ser igual de perillós. També, tot i haver fet un pas endavant com t’he dit abans, ser més efectiu en el tir. Millorar la tècnica i la velocitat és fonamental. De fet, molts cops he comentat a companys, en to de broma, que m’ensenyin a tirar com ells”.

-Fins on creus que pot arribar l’equip en les jornades que resten?

“És difícil de saber perquè ara tothom va amb el ganivet a la boca, tant per dalt com per baix. Nosaltres continuarem treballant per millorar les nostres mancances i afrontar cada partit amb les menors debilitats possibles. No ens capfiquem a pensar on podem arribar, sinó a posar-hi treball, esforç i actitud. I, després veurem on som”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: El casc antic, les muralles,…

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Pierre Oriola.

L’últim llibre que has llegit: “Once anillos”, de Phil Jackson.

Un hobby: Jugar a bèlit [joc tradicional de carrer] i anar al cinema.

Un lema de vida: ‘Never give up’. Rendir-se mai és una opció.

Un esport, a banda del bàsquet: L’esquí.

El millor jugador de bàsquet de la història: Michael Jordan.

Un somni per complir: Formar una família i veure créixer els meus fills.

Un equip: A nivell amateur, Club Bàsquet Sant Narcís. A nivell professional, FC Barcelona. 

Una pel·lícula: “Un ciudadano ejemplar”.