Coneix els jugadors del sènior (IV): Dani Manchón
"Quim Costa em dona molts consells, però em quedo amb el de no desconnectar mai quan ets a pista"
|
Dimecres, 14 Març 2018
Dani Manchón (Palència, 1998) ha arribat al Bàsquet Girona procedent de l’Universidad de Burgos (EBA), on va disputar-hi el tram final de la temporada passada. Prèviament, havia acumulat 13 partits a LEB Or entre el CB Valladolid (cinc en el 2014/15) i el Palència (vuit en el 2015/16). Amb aquests últims, va guanyar aquella temporada la copa Princesa i va ser campió de la categoria. A la imatge, assegut al Pont de Pedra de Girona.
-Com t’has adaptat al club, a la ciutat i a l’estil de joc de Quim Costa?
“Genial. El club és una passada, tot són facilitats i sempre hi són per qualsevol cosa que necessitem. A més, l’atmosfera tan professional que ho rodeja tot fa que tot sigui molt més fàcil. La ciutat m’agrada molt. És la primera vegada que estic tan lluny de casa meva, però estic molt a gust. És una ciutat molt bonica, sobretot l’entorn de la Catedral i el Barri Vell, i té de tot malgrat no ser molt gran. Potser el que m’ha costat més és adaptar-me al joc de Quim. Però, a poc a poc, tot ha anat molt millor i la veritat és que ja em trobo molt a gust dins d’aquesta estructura. Al simplificar tant els sistemes, hi ha marge per tenir moltes opcions dins d’una mateixa jugada, per tenir molta llibertat”.
-Quim Costa era base com tu. Quins consells t’ha donat aquests mesos junts?
“M’ajuda molt i em dona moltíssims consells. Però sobretot em quedo amb el de no desconnectar mai quan ets en pista i estar sempre al cent per cent, tant en defensa com en atac”.
-L’equip ha estat a dalt tota la temporada. Com afronteu el tram final?
“Crec que continuarem a dalt a final de temporada. Som un grup que està força unit malgrat ser el primer any que estem junts i això, unit al treball que estem fent permetrà que aconseguim mantenir-nos en aquestes posicions. Tot i que no serà fàcil”.
Un lloc de Girona per perdre-s’hi: Les muralles.
Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Ricky Rubio.
L’últim llibre que has llegit: “La dama del lago”, de Andrzej Sapkowski.
Un hobby: El futbol. Sempre que en tinc l’oportunitat, m’encanta jugar-hi amb els amics.
Un lema de vida: És una cosa que el meu pare m’ha inculcat des de petit: ‘No et donis mai per vençut’.
Un esport, a banda del bàsquet: El futbol.
El millor jugador de bàsquet de la història: Michael Jordan. Crec que està un esglaó per sobre de la resta tot i que Kobe Byrant és el millor jugadors que he vist mai en directe.
Un somni per complir: Jugar al màxim nivell.
Un equip: FC Barcelona.
Una pel·lícula: “Un ciudadano ejemplar”.
