Coneix els jugadors del sènior (II): Xavi Costa

"Pocs imaginàvem a principi de temporada que l'equip evolucionaria com ho ha fet"

| Dimecres, 28 Febrer 2018

Xavi Costa (Badalona, 1984) acumula 16 temporades i gairebé 450 partits en competicions FEB, majoritàriament a Lliga EBA, després de formar-se entre el Sant Josep de Badalona i el FC Barcelona. Enguany, és el primer cop que té d’entrenador el seu pare, Quim Costa. Resident a Sant Feliu de Guíxols, combina el bàsquet amb la seva feina d’enginyer de telecomunicacions en una empresa de Vilablareix. En la imatge, assegut a les escales de Sant Martí, al costat de Le Bistrot.

-Com t’estàs trobant al club?

“La veritat és que molt bé. Des del punt de vista del jugador, tot són comentaris positius. Tothom es preocupa molt de nosaltres. El nivell d’implicació de totes les persones que integren el club és altíssim i això es contagia. Genera una il·lusió que fa que entrenis molt a gust. A més, hem tingut la sort, i ho dic per experiència, que el grup humà que hi ha dins l’equip és molt bo. Ens ajudem els uns als altres en el que faci falta”.

-Tens la particularitat que el teu pare és el tècnic. Com ho porteu?

“Al principi de temporada, no pensava que seria tan fàcil. La meva principal preocupació era que els meus companys no veiessin aquest factor com un avantatge respecte a ells. Per tant, des del primer dia, he intentat ser el primer en quant a exigència, implicació i treball. Que ningú em pogués retreure res. Per sort, a casa meva sempre s’ha respirat bàsquet i la manera de veure les coses del meu pare, la seva filosofia, la tinc impregnada en els gens. Això m’ho posa fàcil a l’hora d’aplicar el que ell demana. A més, quan l’equip o algun company té algun problema, em veig amb la confiança de parlar-ho amb ell sense cap problema.”

-Com veus l’equip i la seva evolució?

“Personalment, crec que pocs imaginàvem que l’equip evolucionaria com ho ha fet. Al principi, va ser molt complicat. La plantilla es va tancar molt tard i havíem de canviar ràpidament el xip per entendre exactament el que en Quim ens demanava. Després, vam agafar velocitat de creuer i vam començar a escalar posicions. Però, en un equip tan jove, l’aspecte mental és clau i els alts i baixos són un aspecte normal que estem aprenent a minimitzar. Ara entrem en la part definitiva de la temporada i, si aconseguim mantenir el rigor en el treball i controlar l’aspecte mental per estar focalitzats en les coses importants, vés a saber fins on serem capaços d’arribar”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: Qualsevol dels ponts sobre el riu Onyar.

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Amb dos excompanys meus al Sabadell Sant Nicolau que estan ara en l’ACB, en Pierre Oriola i en Joan Pardina. M’agrada pensar que els vaig ajudar, encara que sigui molt poquet, a triomfar com ho estan fent. I el mateix desitjo pels meus companys actuals en el futur.

L’últim llibre que has llegit: “La frontera invisible”, de Kilian Jornet

Un hobby: El meu hort i les meves gallines. Demanen molta feina, però m’encanta passar-hi hores amb el meu fill Nil ajudant-me.

Un lema de vida: Facis el que facis, fes-ho amb il·lusió, amb cap i amb el cor. D’aquesta manera, aconseguiràs ser feliç.

Un esport, a banda del bàsquet: Crec que m’estic fent gran perquè cada cop m’agrada més el Trail-running.

El millor jugador de bàsquet de la història: Sóc dels que pensa que és impossible dir que en Michael Jordan era millor que en Magic Johnson, o al revés. Els dos eren diferents, únics. Els millors. 

Un somni per complir: Veure créixer en Nil i l’Aina, els meus fills, feliços.

Un equip: El Dream Team de Barcelona ’92 que vaig poder veure en directe.

Una pel·lícula: “The Matrix”.