Coneix els jugadors del sènior (III): David Cuéllar

"L'equip com a grup és increïble. Tots són grandíssimes persones i fem molta pinya"

| Dimecres, 07 Març 2018

Format entre el CB Mollerussa i el Lleida Bàsquet, David Cuéllar (Benavent de Segrià, 1997) ha arribat al Bàsquet Girona després de tres temporades al Fuenlabrada. En les dues últimes, va militar en el filial si bé també va participar en dos partits amb el primer equip, en l’ACB. A més d’estar focalitzat amb el bàsquet, també està estudiant Turisme a la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància). A la imatge, a la muralla de Girona, amb la ciutat al fons. 

-Com et sents en el club?

“És un projecte ambiciós i volia formar-ne part. M’estic trobant molt a gust amb tot el que el rodeja, tant la ciutat com el propi club. És un lloc on es pot treballar molt bé i s’aprofiten les hores per entrenar i millorar. A més, un aspecte molt important que he notat és que, dins el club, ens tracten com a jugadors, però també com a persones. Ens ajuden en tot el que faci falta i ens posen moltes facilitats”.

-En què t’ha fet o us ha fet millorar la presència de Quim Costa a la banqueta?

“Com a grup, indiscutiblement en el tema col·lectiu, en poder treballar tots com un bloc. És un aspecte complicat d’aconseguir, però crec que hem fet una evolució molt positiva des que vam començar a entrenar. Individualment, a banda de molts aspectes tècnics i tàctics com la lectura en situacions de partit, crec que m’ha ajudat molt en la mentalitat, el cap. I és un aspecte en què m’agradaria encara ser més consistent”.

-Com estàs veient l’equip?

“Fer un equip nou, partint de zero, no és fàcil, però la nostra evolució és positiva. Òbviament, hi ha certs aspectes en què hem de progressar i que seran importants en el que queda de temporada, com la comunicació dins la pista. Però, l’equip com a grup és increïble. Tots són grandíssimes persones i fem molta pinya. Això també és important alhora de traslladar-ho a la pista”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: La Catedral i el seu entorn, a més de certs llocs a la vora del riu Ter.

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Adam Hanga.

L’últim llibre que has llegit: “11 anillos”, de Phil Jackson. Actualment estic llegint la quarta part de “Percy Jackson”, de Rick Riordan.

Un hobby: El cinema, disfrutar amb la família quan ens veiem i veure partits de bàsquet.

Un lema de vida: Des del moment en què vaig veure “En busca de la felicidad”, em vaig quedar amb la frase que li va dir Will al seu fill: ‘No permetis que ningú digui que ets incapaç de fer alguna cosa. Si tens un somni, conserva’l’.

Un esport, a banda del bàsquet: Tennis o pàdel, tot i que hi jugo molt poques vegades.

El millor jugador de bàsquet de la història: Kobe Bryant.

Un somni per complir: Ser jugador professional de bàsquet, disfrutar del procés per aconseguir-ho i poder-lo compartir amb les persones que més m’estimo. No em penso rendir.

Un equip: No sóc fanàtic de cap equip. Disfruto veient l’esport que més m’agrada, el bàsquet, sense importar-me els colors. 

Una pel·lícula: “Un sueño posible [The Blind Side]”. També m’encanta veure les pel·lícules de Marvel i de la saga Transformers.