Coneix els jugadors del sènior (IX): Raphael Dos Santos

"Per a un equip nou, arribar fins on hem arribat no és fàcil i té molt de mèrit"

| Dimecres, 18 Abril 2018

Raphael Dos Santos (Uberaba, estat de Minas Gerais, Brasil, 1991) va arribar al nostre país als 15 anys. Des de molt petit, sempre havia practicat futbol, però va decidir iniciar-se en el bàsquet als 18 després de fer una estirada de creixement. Amb perseverança, ha anat polint les seves aptituds i ha arribat enguany al Bàsquet Girona, després de dues temporades al CB Onyar (copa Catalunya) i dues més al CB Quart (EBA). En l’actualitat, combina el bàsquet amb la feina d’agent de seguretat. A la imatge, a la pista de bàsquet situada just al costat del Centre Cívic Pla de Palau.

-Com et va arribar l’interès del Bàsquet Girona i per què vas acceptar?

“L’interès de viure una experiència nova, conèixer jugadors nous i intentar ajudar-los i aprendre d’ells. Per això, vaig acceptar el compromís de jugar un any amb el Bàsquet Girona. És molt gratificant i dono les gràcies de poder viure aquesta experiència. Tot i ser el meu tercer any en aquesta categoria, no havia tingut mai el suport tècnic que aquí se’ns ofereix. S’ha d’aprofitar i intentar absorbir-ho tot perquè d’oportunitats com aquestes, no n’hi ha moltes. Així que a disfrutar mentre pugui i intentar arribar el més lluny possible”.

-Com t’estàs trobant en l’equip?

“Molt bé. Començar un equip de zero no és fàcil, però ens hem adaptat ràpidament i som una pinya. Sempre ens intentem ajudar els uns als altres, tant dins com fora de la pista. I aquest és un dels factors que, tot i alguns partits perduts en la segona volta, ens ha permès tenir possibilitats de classificar-nos per la fase d’ascens a LEB Plata fins la setmana passada. Per a un equip totalment nou, arribar fins on hem arribat no és fàcil i té molt de mèrit”.

-En què t’ha costat més adaptar-te a l’estil de joc de Quim Costa?

“El joc ràpid de Quim i la intensitat defensiva són aspectes als quals no estava acostumat. Però, amb els entrenaments complementaris de Milo [Nunes] i els consells de Moncanut, intento encaixar en aquest estil de joc. És un estil que m’agrada, però tinc moltes coses que polir i aprendre encara”.

-En què has millorat aquesta temporada respecte d’altres?

“Sempre he estat un jugador molt físic; és una de les meves millors qualitats. Però, amb els entrenaments de Jorge [Abruñedo, preparador físic], he pogut augmentar una mica més aquest factor. I, defensivament i gràcies als consells de Quim, noto canvis en aquest aspecte respecte temporades anteriors”.

-Què n’esperes d’aquestes dues últimes jornades?

“Simplement disfrutar-les i jugar al màxim per continuar vivint fins el final aquesta experiència amb aquest gran equip”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: La part antiga.

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Vince Carter.

L’últim llibre que has llegit: “El animal humano”, de Desmond Morris.

Un hobby: El cinema i estar amb la família i els amics.

Un lema de vida: Mai renuncïis als teus somnis; tot arriba quan toca.

Un esport, a banda del bàsquet: El jiu jitsu, una art marcial brasilera.

El millor jugador de bàsquet de la història: He vist a LeBron James i a Kobe Bryant, però no he pogut disfrutar del millor, Michael Jordan.

Un somni per complir: Formar la meva pròpia família i poder continuar fent el que més m’agrada.

Un equip: El FC Barcelona i el Flamengo.

Una pel·lícula: “El Gladiador”.