Coneix els jugadors del sènior (VII): Raimon Carrasco

"En Quim [Costa] m'ha ajudat a exigir-me a mi mateix un pas més tant en defensa com en atac"

| Dimecres, 04 Abril 2018

Raimon Carrasco (Barcelona, 1999) va deixar el FC Barcelona l’estiu passat, un cop completada l’etapa de formació. Allà, va arribar a ser campió d’Europa júnior el curs 2015/16 i la temporada passada, disputaria cinc partits a LEB Or amb el filial. El passat agost, va penjar-se la medalla de plata en l’europeu sub-18 amb la selecció espanyola. Enguany, combina el bàsquet amb els seus estudis d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a la Universitat de Girona. A la imatge, al Cul de la Lleona, a Girona. 

-Com t’estàs trobant al club i a la ciutat?

“Pel que fa al club, un dels motius que em va fer venir és la seva estructura. Disposem d’un ampli cos tècnic i altres serveis que cap altre equip de la lliga té. És un privilegi i s’ha de valorar molt. La ciutat m’encanta. És tranquil·la, molt diferent de Barcelona”.

-És la primera temporada en categoria sènior. Quin ha estat el canvi més gran que has notat?

“Principalment, el canvi es troba en els físics que et pots trobar a la lliga sènior i, sobretot, jugadors amb molta experiència que hi ha a EBA”.

-En quins aspectes creus que t’ha ajudat a progressar Quim Costa, base com tu?

“En Quim m’ha ajudat a exigir-me a mi mateix un pas més tant en defensa com en atac. En defensa, tant la comunicació com la intensitat són vitals, i també el fet de no donar res per suposat. No regalar res al contrincant. En atac, portar un ritme alt per poder córrer més. Són aspectes en els quals incideix i fa que cada cop jo sigui més conscient dels meus errors i així poder-los corregir”.

-Quina característica del teu joc et cal treballar més, i per què?

“El físic. En la meva posició, hem de poder fer de tot i és molt important tenir un bon físic. El meu entrenador a l’etapa júnior, l’Alfred Julbe, sempre ens deia als bases que havíem de ser triatletes. Acostumem a ser els petits de la pista i hem de poder córrer i saltar més que els altres”. 

-Com veus l’equip, ara que arriba l’últim mes de competició?

“Hem tingut unes jornades difícils en les quals les coses no ens han acabat de sortir amb la fluïdesa que volem. Tot i això, som un equip molt unit i treballem molt per recuperar les sensacions i el ritme que ens caracteritzen, i afrontar el final de temporada de la millor forma possible”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: Perdre’s no acostuma a ser bo, però perdre’s per la part antiga és una sort.

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Tony Parker.

L’últim llibre que has llegit: “Padre rico, padre pobre”, de Robert T. Kiyosaki.

Un hobby: La màgia.

Un lema de vida: Si no ho intentes, mai deixarà de ser impossible.

Un esport, a banda del bàsquet: Tennis.

El millor jugador de bàsquet de la història: He crescut amb Kobe Bryant, però el millor és Jordan.

Un somni per complir: Disputar una final four de l’Eurolliga.

Un equip: El Barça.

Una pel·lícula: “Inception”, de Christopher Nolan.