"El que em va atraure més del projecte és que em permetrà ensenyar la meva millor versió"

Entrevista a Menno Dijkstra, pivot del sènior

| Dimarts, 24 Setembre 2019

No cal saber-ne gaire de bàsquet per saber la posició on juga Menno Dijkstra: la seva altura el delata. De caràcter amable i somriure encisador, aquest gegant holandès aterra a Fontajau on viurà la seva primera experiència en categoria sènior. Agraeix la inclusió dels membres del grup i li encanta submergir-se pels llocs cèntrics de Girona.

Sabies alguna cosa del club abans de venir-hi?

No gaire. Sí que sabia que Girona havia tingut un equip a la màxima categoria i que era una ciutat molt bonica que poc a poc m’agradaria anar descobrint.

L’opció de Girona la vas triar perquè vas considerar perquè era la millor o per algun altre motiu?

Tant el club com el que l’envoltava era positiu. Tot eren facilitats, sempre et poden aconseguir el que necessites: saben el que fan. Vaig trobar que era el lloc ideal per desenvolupar-me com a persona i professional. En aquesta línia, el que em va atraure més va ser que l’equip tècnic intentarà treure el millor de tu per ser el jugador que pots arribar a ser.

Aquestes primeres setmanes com t’estàs sentint amb el grup? Què creus que hi pots aportar?

Els puc ensenyar una mica d’anglès (riu). Estic molt agraït al grup perquè m’està acollint molt bé, m’ha ensenyat la ciutat i he pogut explorar els seus racons més entranyables. Són molt bons nois i segur que ens ho passarem bé.

Crec que puc aportar-ls’hi la visió del bàsquet americà, que al cap i a la fi és una perspectiva diferent que suma. A nivell individual, tinc un factor ineludible que és la meva altura i que segur que puc contribuir a millorar el joc interior.

El bàsquet americà és molt diferent del d’aquí?

Sí, totalment. Allà, el bàsquet és més individual: no existeix tant l’esperit col·lectiu sinó que és la suma de les parts. Cadascú té la seva funció i l’ha de fer el màxim de bé possible. En línies generals, l’aspecte tàctic és inferior i el criteri individual és més protagonista, cosa que a mi m’anava millor. Aquí marxaré de la zona de confort i això m’estimula.  

Què és del que més agraït estàs d’haver-te dedicat al bàsquet?

El que més valoro és les oportunitats que m’ha donat a la vida. He viatjat a molts països, he estat a molts llocs i he conegut a molta gent. És un fenomen que engloba moltes coses i per tant a molta gent. Encara que visquis el bàsquet lluny de casa teva, et trobaràs algú que sigui tan apassionat com tu.

Què fas en el teu temps lliure?

Jugar a videojocs, mirar Netflix, anar a la platja per desconectar… Aquests dies he visitat Girona i és impressionant.

I finalment, una cançó.

Brabant, de Guus Meeuwis. És una peça musical típica holandesa i li tinc un apreci especial.