Coneix a... Oriol Ribas

Entrevista a Oriol Ribas, el delegat del sènior 

| Dimarts, 12 Febrer 2019

La vida d’Oriol Ribas no s’entén sense el bàsquet. Quan era petit, va començar a trepitjar als parquets per tradició familiar -el seu pare i el seu germà s’hi dedicaven- però des del primer moment va veure que allò anava més enllà que la diversió. Després de la seva etapa com a jugador, va decidir seguir dedicant-se a l’esport que més l’apassionava però fora de la pista: com a entrenador en la seva Bescanó natal. El 2015 va rebre la trucada de Jesús Escosa, amb qui havia coincidit al grau de CAFE a l’EUSES, per formar part del club. El sí va ser instantani.

Quina és a teva experiència al club? Com vas arribar-hi?

Des de ben petit, la meva vida ha estat relacionada amb el bàsquet. Com a jugador, havent de marxar primer del meu poble, Bescanó, perquè no hi havia un equip de bàsquet masculí, fins que es va formar. I després com a entrenador, també a Bescanó, arrel de la meva familiaritat amb el club i el poble. Aleshores, el 2015, vaig rebre un trucada d’en Jesús Escosa per si m’interessava formar part del club com a entrenador de la base. I el meu sí va ser rotund perquè creia que era la millor via per desenvolupar les meves facultats per entrenar.

El 2017 em van proposar de formar part de l’staff tècnic del sènior que volien crear.

Què significa per tu a nivell personal i professional el club?

Crec que el Bàsquet Girona és el millor equip de la província tant a nivell de jugadors, d’entrenadors i d’estructura. El fet d’estar aquí m’ha proporcionat un recorregut i un coneixement privilegiats. Primer a la base, on vaig poder posar en pràctica les meves capacitats. I ara al sènior, al costat d’en Quim Costa, en Milo Nunes o en Jordi Moncanut, autèntiques referències de les que estic aprenent molt.

Quin és el paper del Team Manager?

La meva funció principal és facilitar la tasca a tots els membres del sènior. Per exemple, coordinar els horaris d’entrenament, preparar el material del preparador físic i fer-li saber els jugadors de què disposarà, preparar les llums de la pista i les pilotes dels entrenaments… En altres paraules, que tothom que formi part del primer equip es dediqui a la seva funció sense que es preocupin del que necessitaran. 

Respecte aquestes dues últimes temporades, entre la categoria EBA i LEB Plata, has trobat moltes diferències?

Crec que el fet que s’hagi mantingut el grup humà ha estat un plus perquè ja ens coneixíem les maneres de treballar. Els canvis han estat una suma de tots els aspecte: més qualitat i físic en els jugadors, viatges més llargs, més partits, més hores d’entrenament, més treball fora pista… També s’ha d’apuntar que aquestes dues temporades del sènior, tot i estar a EBA o LEB Plata, l’estructura és més professional que aquestes categories. 

Quin és el teu dia a dia en el club?

Els dilluns preparo els desplaçaments quan juguem fora de casa i ens informem sobre el pròxim rival. La resta de la setmana preparo el material dels entrenaments una hora abans d’iniciar-los i deu minuts abans de cada entrenament, procuro que tots els jugadors hagin arribat i, si no és així, els truco per saber el motiu del retard. Un cop comencem la sessió, estic a disponibilitat de l’entrenador per ocupar-me de qualsevol cosa que necessiti l’equip. Un cop s’acaba l’entrenament, m’encarrego de recollir-ho tot i avisar en els jugadors si hi ha canvi d’horari pel proper entrenament.

A nivell personal, quin lloc de la província de Girona t’agrada més?

A mi m’agrada més la muntanya que la platja. Destacaria el cim que tinc al costat de casa, Sant Grau. És un lloc tranquil, on hi va molta gent i té bones vistes per veure el poble de Bescanó des d’allà a dalt. I un altre lloc seria l’Ermita de Santa Brígida d’Amer on, els dimecres a la tarda que tenim lliures, m’hi escapo corrent o caminant.

Una cançó que t’agradi?

‘Invencibles’ dels Catarres.