Coneix els jugadors del sènior (X): Dino Kobic

"Des del primer dia, la connexió amb tothom ha estat molt bona; tenim un gran ambient en l'equip"

| Dimecres, 25 Abril 2018

Dino Kobic (Zenica, Bòsnia i Hercegovina, 1998) va jugar a bàsquet de petit en un equip de la seva ciutat natal que ja no existeix. Va ser quan se’n va anar a Eslovènia, amb 17 anys, quan va començar realment la seva carrera. La temporada passada, es trobava en dinàmica de primer equip en el Zlatorog Lasko, de la 1a divisió eslovena. Ha estat internacional per a Bòsnia i Hercegovina en categories inferiors. A la imatge, davant la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona. 

-Ha estat difícil l’adaptació al club i a la ciutat?

“Per ser-te sincer, en les primeres setmanes va ser difícil perquè no coneixia l’idioma i tot era nou, però a mesura que van passar les setmanes, m’he anat trobant còmode i tot ha estat mmés fàcil”.

-Com et sents en l’equip, amb els teus companys?

“Fantàsticament. Aquesta és una gran experiència per a mi, i per a la resta de companys també, està clar. Des del primer dia, la connexió amb tothom ha estat molt bona. Tenim un gran ambient tant a dins com a fora de la pista, i això és el que ens fa especials”.

-Quines diferències hi ha entre el bàsquet espanyol i el del seu país?

“A Bòsnia, no vaig mai jugar a bàsquet de forma seriosa; per tant, no el conec massa. Però sí que et puc parlar de les diferències entre l’eslovè i l’espanyol. Les diferències són principalment en la qualitat dels partits, dels jugadors i, és clar, de l’organització. El bàsquet espanyol és troba al nivell més alt a Europa”.

-En què has millorat aquesta temporada?

“Principalment, la tècnica de tir i com moure’m durant el joc, en els partits”.

-Quina valoració fas de la temporada, quan només falta un partit?

“Era una temporada dura, gens fàcil per a nosaltres i han passat algunes coses inesperades, però per ser la primera temporada d’aquest equip, crec que hem fet una bona feina. Hem estat junts en tot moment, i això és el més important”.

Un lloc de Girona per perdre-s’hi: Plaça Catalunya.

Un jugador de bàsquet actual amb el qual et sents identificat: Prefereixo no comparar-me a ningú.

L’últim llibre que has llegit: “Antigona”.

Un hobby: No en tinc cap. 

Un lema de vida: Si ho pots somiar, ho pots fer.

Un esport, a banda del bàsquet: El futbol, l’handbol i el voleibol.

El millor jugador de bàsquet de la història: Drazen Petrovic.

Un somni per complir: Engegar el meu propi negoci.

Un equip: Los Angeles Lakers.

Una pel·lícula: Qualsevol de “Harry Potter”.